La via menorquina a la sostenibilitat

El divendres 22 de juny hem visitat les dependències d’un National Marine Sanctuari, a Scituate, Massachusetts. Aquesta és la figura més aplicada als EUA per a la conservació marina i es tracta, per tant, d’un local federal. El Banc de Stellwagen està situat just davant l’entrada del port de Boston, al nord del Cape Cod. El seu principal interès radica en que és una zona on coincideixen les balenes, la pesca i el tràfic intens de vaixells, amb el repte de fer compatible les tres coses. Les balenes, especialment una població de 900 “humpback”, hi troben abundant aliment durant l’estiu: uns peixets que capturen fent contínues immersions i menjant-los a ras del fons. A l’hivern emigren al Carib. La potència del seguiment científic de la zona és impressionant: balenes permanentment localitzades per GPS, de les quals s’analitzen els seus moviments en tres dimensions, boies d’enregistrament dels sorolls dels vaixells que travessen la zona, 23 anys d’estadístiques d’avisaments de balenes, etc. Tota aquesta potència d’investigació els ha permès delimitar un passadís per als grans vaixells que ha minimitzat les col·lisions. A més s’ha restringit la pesca allà on les balenes més pasturen, per evitar els accidents amb els cables que uneixen les trampes per a llagostes.  L’exemple és molt interessant científicament, però l’esforç d’implicació de la població i dels interessos econòmics implicats no m’ha semblat res de l’altre món. Hi ha una comissió d’assessorament amb representació múltiple, però no deixa de ser conservació des de dalt. Tot i així, el Guillem Mas s’ho hauria passat d’allò més bé.[@more@]

Tweet

La potència social, territorial i econòmica de la Societat Audubon de Massachusetts és tan gran que es fa difícil pensar en res comparable a les nostres terres. Tanmateix, quan s’estudia el cas de prop (i hi hem pogut dedicat tot un dia sencer) es troben aspectes ben interessants.

Una societat que va néixer de la preocupació pels ocells d’unes dones riques de finals del segle XIX ara compta, només en aquest Estat, amb 68.000 famílies membres, realitza programes d’educació ambiental que arriben a 250.000 infants i gestiona directament unes 20.000 ha de terres protegides, de les quals destaquen 23 “santuaris”. És interessant remarcar que aquests santuaris tenen tots la doble funció de la conservació i de ser espais oberts al públic, principalment als seus propis membres, per a la recreació i el coneixement de la natura.

Un d’aquests santuaris és la Drumlin Farm, on l’accent està en la positiva relació entre agricultura i biodiversitat quan las pràctiques són les adequades. L’activitat productiva de la granja Drumlin no és l’aspecte fonamental, sinó més aviat el seu efecte divulgador, i es poden permetre el luxe de posar a disposició dels membres de la Societat Audubon, sense que els hagin de pagar, els productes del seu hort (veure foto). També s’ofereix, segons la temporada, poder recollir els fruits de la terra amb les pròpies mans, cosa que, a Massachusetts, també fan finques privades (aquestes, però, cobren el que un s’emporta.) Ara és el moment de les maduixes i aquesta recol·lecció de lleure és molt popular (veure foto). 

És curiós, tanmateix, que una organització que compta amb centenars de tècnics contractats i que gestions amb un potent GIS (sistema d’informació geogràfica) les zones que dedica a la conservació, reconeix que no ha desenvolupat els mètodes de seguiment i avaluació en termes de biodiversitat i d’estat dels valors naturals que es vol conservar. En aquest sentit la preocupació que tenim a Catalunya i Balears sobre com desenvolupar bons sistemes de seguiment dels resultats de la custòdia no va per darrere de ningú, sinó que està en línia amb les organitzacions que promouen la custòdia arreu del planeta. 

Societats Audubon en hi ha a molts altres llocs del món anglosaxó, i això ens ha donat una oportunitat de conèixer i debatre directament en relació a alguns projectes de cooperació nord-sud entre ONGs riques i pobres, amb la contribució important de les reflexions de Dirk Francisco, de la Societat Audubon de Belize.

[@more@]

Tweet

En el programa d’aquest viatge formatiu hi ha molt poques repeticions del que vàrem fer la delegació de Catalunya i Menorca del març de 2005. Una d’aquestes repeticions s’ha fet avui, cosa que m’ha permès fer algunes preguntes que romangueren en el tinter quan fa dos anys parlàrem amb Ed Becker, un dels més interessants contactes d’aquell cop, en la meva opinió.

Els empleats i voluntaris de Greenbelt s’esforcen per oferir als propietaris de terres del comtat d’Essex les diverses possibilitats de custòdia, des de l’adquisició de terres (com és el cas de la Cox Reservation, la visita de la qual inclou un graner que estaven reformant en 2005 i que ara ja alberga les exposicions “Art in the Barn”, per recaptar fons – veure fotos album) fins els acords en que els propietaris accepten “conservation restrictions” a perpetuitat. Això vol dir que els acords de custòdia perduraran més enllà de l’actual propietari, per a les futures generacions. Cal dir que ajuden molt les bonificacions d’impostos que tenen els propietaris que signen aquests acords.

Un dels problemes al que s’enfronta el Greenbelt és no només signar aquests acords de conservació privada en aquelles terres que el propietari és sensible, sinó també intentar crear alguna lògica territorial, de connexió biològica, entre els diferents llocs protegits per mitjà de la custòdia.

En el terreny d’interacció entre els membres de l’expedició, avui hem dedicat la tarda a exposar el treball de les nostres organitzacions. He de dir que m’he sentit molt còmode representant una organització de Catalunya i Balears. Tant que estic dubtant seriosament de la necessitat d’una xarxa balear d’entitats de custòdia (la ICTIB, que mai no acaba de néixer…). Perquè no ha de ser la xct una xarxa de les nostres dues comunitats autònomes?

Durant la sessió, un pastís i unes espelmes han servit per celebrar l’aniversari del nostre principal amfitrió, Brent Mitchell.

[@more@]

Tweet

El Centre Atlàntic per al Medi Ambient ha acollit el grup de set persones de Llatinoamèrica, El Carib i Catalunya-Balears per a la primera sessió de treball. Brent Mitchell, vicepresident per a la custòdia del territori, ha estat l’encarregat de presentar el context geogràfic i social i la realitat de la conservació a Nova Anglaterra. Jessica Brown, vicepresidenta per als programes internacionals ha conduït una sessió sobre els objectius del programa i sobre els reptes a superar durant l’estada als EUA. Luisa Melo ha presentat el programa i ha explicat els detalls logístics. Per demà queda la presentació que els participants hem preparat sobre el treball de les nostres organitzacions i sobre la conservació als nostres països.

En el meu cas, després de presentar breument les dues entidat que represento, la xct i el GOB, donaré la meva opinió sobre les noves perspectives que s’obren per a la custòdia a Espanya i argumentaré que els meus principals objectius d’aquest intercanvi es centren precisament en la legislació i altres instruments que poden afavorir la custòdia del territori, així com la necessitat que tenim a Catalunya i Balears d’avançar en metodologies, el més estandar possible, per a l’avaluació i el seguiment a llarg termini dels projectes custòdia i el seu resultat en termes de conservació.

Després d’aquestes sessions encara ha quedat temps per visitar els aiguamolls i les marines d’Ipswich, propietat de la potent entitat de custòdia “The Trustees of Reservation”. El patró de la barca i gran comunicador ambiental ha estat per a nosaltres el Sr. Nal Pulsifer, membre del comité de direcció de “Trustees”

[@more@]

Tweet

El Centre Atlàntic per al Medi Ambient ha acollit el grup de set persones de Llatinoamèrica, El Carib i Catalunya-Balears per a la primera sessió de treball. Brent Mitchell, vicepresident per a la custòdia del territori, ha estat l’encarregat de presentar el context geogràfic i social i la realitat de la conservació a Nova Anglaterra. Jessica Brown, vicepresidenta per als programes internacionals ha conduït una sessió sobre els objectius del programa i sobre els reptes a superar durant l’estada als EUA. Luisa Melo ha presentat el programa i ha explicat els detalls logístics. Per demà queda la presentació que els participants hem preparat sobre el treball de les nostres organitzacions i sobre la conservació als nostres països.

En el meu cas, després de presentar breument les dues entidat que represento, la xct i el GOB, donaré la meva opinió sobre les noves perspectives que s’obren per a la custòdia a Espanya i argumentaré que els meus principals objectius d’aquest intercanvi es centren precisament en la legislació i altres instruments que poden afavorir la custòdia del territori, així com la necessitat que tenim a Catalunya i Balears d’avançar en metodologies, el més estandar possible, per a l’avaluació i el seguiment a llarg termini dels projectes custòdia i el seu resultat en termes de conservació.

Després d’aquestes sessions encara ha quedat temps per visitar els aiguamolls i les marines d’Ipswich, propietat de la potent entitat de custòdia “The Trustees of Reservation”. El patró de la barca i gran comunicador ambiental ha estat per a nosaltres el Sr. Nal Pulsifer, membre del comité de direcció de “Trustees”

[@more@]

Tweet

Diumenge 17 de juny. Arribada a Ipswich (Massachusetts) on hi ha la seu del Centre Atlàntic per al Medi Ambient de la QLF. És diumenge i fins avui vespre no ens reunirem tot el grup que ha de participar a l’intercanvi i que formem set persones:

Junnel Cruz (Sartenja Wildlife, Environment and Ecotourism Team), Belize.

Edgar Enrique Escalante (Comitato Internazionale per lo Sviluppo dei Popoli), Guatemala.

Lorena Franco Vidal (Fundación Humedales), Colombia.

Dirk Francisco (Belize Audubon Society), Belize.

Soledad Luna (NAZCA Institute for Marine Research), Ecuador.

Celia Mahung (Toledo Institute for Development and Environment), Belize.

Sergi Marí Pons (GOB; Xarxa de Custòdia del Territori –xct-), Illes Balears i Catalunya.

L’arribada a Ipswich fa inevitables els records del primer i molt profitós intercanvi sobre custòdia del territori entre Catalunya i Nova Anglaterra del març de 2005, organitzat llavors conjuntament per la xct i la QLF i que comptà amb la participació d’alts funcionaris de la Generalitat de Catalunya. Dos anys després tenim la impressió que la custòdia del territori no només avança en el teixit social del conservacionisme, sinó que també comença a prendre força als diversos àmbits governamentals.

I per finalitzar, una darrera comparació amb l’intercanvi del 2005: també han extraviat la meva maleta. Aquest cop en lloc de British Airways els culpables han estat els d’Air France, amb la diferència que m’han compensat amb un necesser molt bonic.

A l'album d'aquest bloc hi trobareu algunes fotos d'Ipswich d'avui mati.

[@more@]

Tweet

Viatge d’estudi sobre custodia del territori a Nova Anglaterra, EUA, organitzat per l’Atlantic Center of Environment de QLF (Quebec Labrador Fundation), del 17 de juny al 7 de juliol.

Es tracta d’un viatge d’estudi i d’intercanvi d’experiències sobre custòdia del territori que està dirigit per Brent Mitchell i coordinat per Luisa Melo, del Centre que QLF té a Ipswich, Massachusetts.

El programa de l’intercanvi, de pràcticament tres setmanes, està estructurat en quatre parts: I)Orientació prèvia, que inclou presentació dels participants i la seva activitat per la conservació en els països d’origen (dos dies). II) Viatge d’estudi, amb visites, reunions i tallers (deu dies). III) Estudi d’un cas concret (cinc dies). IV) Resultats i conclusions del programa (dos dies). Els participants seleccionats, un total de 7, provenen de Belize (3), de Colòmbia (1), d’Equador (1), de Guatemala (1) i de Catalunya/Balears (1). Aquest darrer és el Sergi Marí, que treballa en custòdia del territori al GOB Menorca i membre del Consell de la xct.

Durant l’intercanvi està previst que els participants presentin també la seva activitat en els seus llocs d’origen així com la realitat de la conservació i de la custòdia del territori en els seus països. Esperem que l’experiència sigui prou formativa i que, a la tornada, es puguin difondre els seus resultats, en un moment propici per a l’extensió de la custòdia a les nostres terres en benefici de la conservació del patrimoni natural.

Tweet

Si pots llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s’ha realitzat correctament. Rep una cordial benvinguda!

Tweet