Respondre a aquesta pregunta és el que vull fer en properes entrades, ni que sigui de forma desordenada. El tema és quasi obligatori per a les persones que ens hem pres seriosament la declaració de Reserva de Biosfera, car aquesta no és una figura de protecció en sentit estricte, sinó més aviat una esperiència social en la qual un territori (o sigui una comunitat humana, amb els seus diversos actors) s’ha compromès a buscar un model que faci compatible benestar econòmic i conservació dels recursos naturals i del patrimoni. En el cas de Menorca crec que la clau de volta del model és la importància del paisatge com a senya d’identitat. Però que aquest valor, de gran intensitat per a les persones que habiten l’illa, sigui suficient i es relacioni amb els diversos àmbits necessaris d’una estratègia de sostenibilitat (política, negocis, educació, vida social, etc.) encara està per veure.
Els dubtes que el que jo he anomenat ”la via menorquina a la sostenibilitat” sigui realment un programa consistent que pugui servir de model a d’altres territoris, han augmentat molt. La crisi econòmica i els resultats electorals fan pensar que una gran part de la societat vol invertir la prioritat que s’ha donat a la conservació i que els guanys econòmics a curt termini es valoren més que les promeses de desenvolupament a llarg termini de les polítiques de conservació. Aquests canvis de l’opinió pública, quina consistència tenen? Això s’haurà de veure en el futur proper. Una de les proves claus vindrà amb la revisió del Pla Territoria Insular, prevista per al 2013. Els governants insulars, del PP, fins i tot busquen alguna excusa legal per avançar la modificació del PTI, amb la intenció declarada de reduir dràsticament els nivells de protecció.
