La darrera part del viatge d’estudi sobre custòdia del territori s’ha basat en aprofundir un cas d’estudi. Per a això, Brent Mitchell, el director del tema, havia seleccionat Medomak Valley, una zona de l’estat de Maine on hi conflueixen molts dels problemes de conservació característics de Nova Anglaterra. S’ha de dir que un dels aspectes que fa més interessant aquest cas, en la meva opinió, és precisament que no es tracta d’un cas exemplar o de molt d’èxit, i això l’apropa a la nostra realitat, on la custòdia és més incipient i troba més dificultats que, en general, a Nova Anglaterra.
El Medomak Valley Land Trust (MVLT), l’entitat conservacionista que lidera el projecte de protegir la major part possible de la conca del riu Medomak, troba moltes dificultats per tirar endavant amb aquest objectiu. Sembla que els propietaris de terres d’aquesta zona siguin poc receptius o potser no els hi arriba una suficient voluntat de la població per preservar els valors naturals d’aquesta conca, que deu el seu nom als indis, avui desapareguts. Durant quatre dies hem recollit informació, hem contrastat opinions i al final hem procedit a una senzilla anàlisi DAFO, el resultat de la qual hem presentat en una reunió on hi han participat part de les persones entrevistades durant el procés: dirigents i propietaris vinculats al MVLT i representants dels Comitès de Conservació de tres municipis de la zona. En resum, aquesta és la situació:
Debilitats
Fins ara s’ha pogut protegir poc territori en relació al conjunt: una quinzena d’acords de custòdia més algunes terres en propietat de MVLT que en total sumen unes 1000 ha protegides d’un territori de 40.000 ha d’extensió, amb 60 Km de riu Medomak, 15 dels quals ho són d’estuari. A la zona hi conviuen unes 30.000 persones repartides en 13 comunitats. Una debilitat és també que l’entitat de custòdia no compta amb un pla de conservació que la pugui orientar sobre les seves prioritats d’acció. Però sobretot un insuficient coneixement públic de la feina de conservació que s’està fent i dels valors naturals que acull la conca.
Amenaces
A això anterior hi podem afegir l’amenaça que suposa la manca de treball en xarxa entre les entitats de la societat civil i les institucions públiques, inclosos els municipis de la conca. Aquests darrer estant posant en marxa bones iniciatives, però mancades de coordinació entre elles. Per altra banda diferents entitats dedicades a la conservació o a l’educació ambiental corren el risc de competir entre elles per la captació de finançament, en lloc de treballar en una xarxa amb finalitat comuna.
Fortaleses
La compensació prové de la principal fortalesa: el bon funcionament de l’entitat de custòdia, el Medomak Valley Land Trust, que compta amb unes 300 famílies membres i amb tres treballadors contractats, entre ells la Liz Petruska, la directora executiva, una persona amb capacitat provada de lideratge i facilitadora d’acords.
Oportunitats
Però sobretot les oportunitats són moltes: la molt bona conservació dels valors naturals de la part alta de la vall i també de l’estuari i de la badia; les bones iniciatives en educació ambiental que estan en marxa; el patrimoni històric de la regió, que pot ajudar a identificar la població amb el paisatge; el fet que els sectors econòmics que més usen els recursos naturals (forestal, pesca, etc.) no s’oposen a la conservació; i fins i tot l’estat de Maine és favorable a invertir recursos econòmics en el tema, cosa no tant habitual als EUA.
Tot això fa esperar que els avanços en conservació per mitjà de custòdia del territori s’accelerin a la conca del Medomak, especialment si hem de creure en els desigs de major coordinació entre tots els actors que hem sentit aquests dies. Potser un grup de conservacionistes estrangers, per mitjà de preguntes ingènues, pot posar en evidència un problema i estimular alguna solució. Cal construir el consens que tots saben que és necessari però que no s’ha desencadenat fins ara per la manca del diàleg. Un diàleg que aquests dies hem ajudat a provocar.
[@more@]
